M.A.Coll; Permeteu-me que faci aquesta reflexió inicial abans de fer la crònica del partit. Qualsevol professional que fa feina pot equivocar-se amb qualque decisió, per això som humans, i equivocar-se és d’humans. Però l’actuació de l’àrbitre que ha pitat el partit Rtvo. Victoria i Lloret, ha estat premeditada i descaradament casolana. Dic premeditada, perquè un àrbitre es pot equivocar amb una jugada puntual, però no és justificable el recital de targetes i expulsions, quan el partit havia estat molt esportiu. Però clar, el partit no havia començat com volia el col•legiat, ja que el Lloret als 15 minuts ja guanyava 0 a 2 amb dos grans gols de falta directe d’en Alberto Miranda. I es que l’equip havia sortit molt enxufat al partit, sabent que si volia treure alguna cosa positiva, avui havia de donar lo millor de si, ja que al davant tenia un bon rival. Però l’home de negre, va encarregar-se d’aturar el Lloret i ràpidament va cosir l’equip de targetes i a expulsar jugadors, sense cap ni peus. L’espectacle era tan lamentable que algun aficionat local fins i tot reconeixia que l’arbitratge era descaradament favorable al seu equip. Clar amb aquestes circumstàncies el panorama era complicat, i de fet el Rtvo. Victoria ho va aprofitar abans d’acabar la primera part per retallar distàncies amb un golàs. Amb el resultat tan ajustat, i amb dos homes menys i tota una segona part per davant, semblava que la derrota del Lloret seria inevitable, però els nostres saberen sobreposar-se a les adversitats i donaren el 100%, i fins i tot disposaren d’algunes ocasions clares de gol al contraatac per sentenciar el partit. Finalment al minut 90, quan semblava que el Lloret podria aconseguir lo impensable, arribà l’empat definitiu del equip local. Seguidament l’àrbitre afegí fins a 12 minuts, quan pràcticament no havia hagut pèrdues de temps, transmetent a tots els presents al camp, que el partit no acabaria fins que l’equip local aconseguís el gol de la victòria. Per sort, i vegent que el marcador ja no es mouria el col•legiat es digna a pitar el final d’un autèntic robatori. Avui més que mai, donar l’enhorabona al cos tècnic i als jugadors, per no baixar el cap davant les adversitats, i haver lluitat de la manera que ho heu fet, demostrant que amb ganes i actitud som un gran equip.
