En aquests cinc anys que per a mi han passat com una alenada, ens han passat massa coses, hem perdut persones que per a mi i per molts dels que ens segueixen han estat molt importants, grans amics, i grans persones, que allà on estiguin segur que se senten orgullosos de la trajectòria d'un equip humil però amb uns principis molt grans.
També hem tingut grans alegries. Un ascens a segona, on l'equip està més que consolidat i lluitant per l'ascens a primera (cosa que seria històrica), un nou camp que varem inaugurar el 13 de gener de 2008 (fa tres anys i sembla que va ser ahir), grans victòries, i grandíssims jugadors que han volgut ajudar perquè la U.E.Lloret sigui un club humil però respectat, i una afició fidel i gran com no hi ha una altra, i per la qual s'ha de lluitar a mort.
Dit això només em queda donar les gràcies a tots els que fan possible aquest somni, el somni que la U.E.Lloret segueixi sent el que és avui, un club humil però molt gran a la vegada.
Força U.E.Lloret
